Aquest establiment pertanyia a una senyora gran que va preferir cedir-lo al grup teatral abans de donar-lo a propostes milionàries que tant sols volien construïr pisos. Era conscient que aquella gent el cuidaria molt millor. El grup va decidir-se pel local a cegues, tot i tenir l'opció de quedar-se amb l'Odeon de Canet i haver obtingut locals arreu de catalunya. Volien un espai per viure i establir el seu teatre. Feia molts anys que es passejaven per canet i s'hi sentien a gust. Abans d'arribar a la gran casa, Comediants assajava al Teatre Villaroel de Barcelona, on hi va estar molts anys. Aquell local que, en un principi, havia estat la seva seu i el seu magatzem, va passar a ser un teatre públic de cartellera fixa i van haver d'abandonar-lo. Des de la seva arribada al poble han invertit tots els seus guanys en aquest establiment, ja que, per a ells, és un lloc on viure, treballar i on estar bé. Durant el 1987 apareix la idea de convertir aquest mas en “La Vinya”, un centre multidisciplinari. Comediants instal·la al jardí una immensa cúpula per assajar, convertint-la en plató de televisió (per als programes que la companyia porta a pantalla),o fins i tot per organitzar-hi concerts. L’any 1990, però, un incendi mai resolt (molts culpen a un ratolí de l’acte), va obligar a reconstruir l’espai de creació de Comediants. Aquest va ser reinaugurat al 93 com un modern centre de creació i dinamització de l’espectacle. La “nova vinya” era una petita radiografia de les intencions i característiques del grup en aquell moment: una cúpula amb el centre buit per crear "performances" i generar, així, espectacles de cos i improvització. 
Podríem dir que, al llarg dels anys han creat un espai de treball amb condicions òptimes, que corresponen als drets i exigències del teatre. Han convertit Canet en una “ciutat del teatre”, plena de cultura i vida.
WEBGRAFIA:
Informació extreta de la Sala Beckett
