dimecres, 25 de maig del 2016

3.1 LA VINYA

El teatre independent comença sent una idea de col·lectiu on es volen abolir els rols habituals sense deixar de banda els lideratges. L’organització dels membres passa a ser en un mateix espai de treball i es converteixen en decissius dins la formació d’un model de grup. El concepte "col•lectiu" passa a ser un lema, on tothom fa de tot: s'actua, es monta, es dissenya, s'improvitza... En aquest tipus de teatre els creadors i grups teatrals acostumen a aïllar-se per a condensar millor les idees. Als inicis dels 80, amb la fi de la dictadura, apareixen nous aspectes tècnics fent més espectaculars les seves propostes. Això comporta un ampliament de plantilla, d’estructures i una reforma dels centres d’assaig. També comporta una renovació del muntatge, canviant les creacions per fer-les més espectaculars. Per a dur a terme tot això, van necessitar un local d’assaig molt més ampli que els va possibilitar la feina i els va permetre tenir més comoditat. Els espectacles de Comediants no volien ser un producte de fabricació industrial, l’entenien com una forma particular de vida i creació en equip, en la que artistes i tècnics col·laboraven per crear un muntatge teatral. L’any 1983 Comediants va fer seva la “Vil·la Soledat”, una mansió esplèndida amb jardí a Canet de Mar.



 Aquest establiment pertanyia a una senyora gran que va preferir cedir-lo al grup teatral abans de donar-lo a propostes milionàries que tant sols volien construïr pisos.  Era conscient que aquella gent el cuidaria molt millor. El grup va decidir-se pel local a cegues, tot i tenir l'opció de quedar-se amb l'Odeon de Canet i haver obtingut locals arreu de catalunya. Volien un espai per viure i establir el seu teatre. Feia molts anys que es passejaven per canet i s'hi sentien a gust. Abans d'arribar a la gran casa, Comediants assajava al Teatre Villaroel de Barcelona, on hi va estar molts anys. Aquell local que, en un principi, havia estat la seva seu i el seu magatzem, va passar a ser un teatre públic de cartellera fixa i van haver d'abandonar-lo. Des de la seva arribada al poble han invertit tots els seus guanys en aquest establiment, ja que, per a ells, és un lloc on viure, treballar i on estar bé. Durant el 1987 apareix la idea de convertir aquest mas en “La Vinya”, un centre multidisciplinari. Comediants instal·la al jardí una immensa cúpula per assajar, convertint-la en plató de televisió (per als programes que la companyia porta a pantalla),o fins i tot per organitzar-hi concerts. L’any 1990, però, un incendi mai resolt (molts culpen a un ratolí de l’acte), va obligar a reconstruir l’espai de creació de Comediants. Aquest va ser reinaugurat al 93 com un modern centre de creació i dinamització de l’espectacle. La “nova vinya” era una petita radiografia de les intencions i característiques del grup en aquell moment: una cúpula amb el centre buit per crear "performances" i generar, així, espectacles de cos i improvització. 


Podríem dir que, al llarg dels anys han creat un espai de treball amb condicions òptimes, que corresponen als drets i exigències del teatre. Han convertit Canet en una “ciutat del teatre”, plena de cultura i vida. 








WEBGRAFIA:
Informació extreta de la Sala Beckett


dimarts, 24 de maig del 2016

3.2 L'EVOLUCIÓ DE LA COMPANYIA

L’evolució de comediants podria comparar-se amb la d’una persona individual. Han passat per la infantesa, amb la il·lusió i les ganes del principi, per l’aprenentatge, la irresponsabilitat… També s’han fet adults, han arriscat i s’hi han jugat molt. Amb el temps han anat aprenent a obrir la ment a noves innovacions, com promocionar productes per aconseguir subvencions. Tot i que en un bon principi va ser un pas que no es veia massa clar, amb el pas del temps han sentenciat que va ser la millor opció. Coses com aquesta han fet créixer poc a poc a la companyia. Ara estan a l’etapa més madura i assumeixen els riscos d’una altra manera. Joan Font diu, en una entrevista, que la pròpia experiència de la vida els ha fet apendre. Abans eren molt impulsius i ara s’han tornat reflexius. Comediants, però, no ha canviat la manera de veure el món, de defensar la recuperació d’espais públics, d’afirmar que el teatre ha de ser una experiència de sensacions. El director creu que en aquests moments convé un canvi de personal, portar gent nova a la companyia, persones joves. Encara que sembli fàcil, explica, que no ho és, ja que aquesta aventura requereix molt de compromís personal. Portar l’estructura d’un grup tan gran com Comediants és molt difícil. Es necessita creació constant i cercar la viabilitat del grup, capacitat de generar noves propostes, no perdre la bogeria i mantenir sempre la il·lusió per la feina que estas realitzant.















WEBGRAFIA:
http://diarimaresme.com/2006/joan-font-director-de-comediants/

divendres, 20 de maig del 2016

4. PRESENT

Comediants han estat un punt clau dins el teatre, tant pel seu canvi innovador de l'espectacle com per la seva manera de treballar, sense escrúpols ni vergonya. Han capgirat la societat, han revifat les festes populars i han tret a families senceres fora de casa per portar-les al carrer. Ens han nodrit d'experiència i felicitat i han anat creixent a mesura que passaven els anys.

WEBGRAFIA:
http://www.ivoox.com/11845948






Aquí teniu un vídeo d'un dels espectacles de la companyia.



divendres, 13 de maig del 2016

4.1 LA INFLUÈNCIA DE COMEDIANTS EN EL TEATRE

L’any 92 van ser els encarregats de fer la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona, on van involucrar molta gent (més de 800 persones, entre elles moltes companyies). D’aquesta manera van poder transmetre la seva manera de treballar en grup. Han creat un nou llenguatge dins el teatre, el d’ajuntar diferents modalitats (mim, dansa, música, text, circ…) en un mateix espectacle. No s’havien ajuntat mai tantes coses dins una obra, i podem dir que, actualment, els espectacles són més complets gràcies al teatre que Comediants ens ha deixat. Les companyies, els dramaturgs i els directors ha volgut agafar aquest tipus d'actuacions a mesura que l’han anat veient i s'han acabat fent l'estil propi. 

Un exemple és el del grup Gresca Fresca, de Capellades, que ha agafat el model de comediants i se l’ha fet seu, creant cercaviles, capgrossos, correfocs i bogeria als carrers. D’alguna manera comediants ha influenciat la cultura i ha deixat una gran petjada dins la història del teatre català. Esperem que duri molts anys més.


WEBGRAFIA:
http://www.ivoox.com/11845948

divendres, 6 de maig del 2016

4.2 VISIÓ CULTURAL DE COMEDIANTS

Comediants esdevé internacional per la seva particularitat. Quan es tracten les arrels i l’essència d’alguna cosa et converteixes en autèntic; és llavors quan pots arribar a ser universal, ja que al públic li agrada la diferència i l’autenticitat. Com a grup teatral, Comediants ha rebut molt poc suport per part de l’Administració. És un grup molt gran que viatja per tot el món representant Catalunya i Barcelona que hauria d’estar molt més cuidat. Un govern ha de recolzar als artistes, donant també, total llibertat a l’hora de crear. Sobreviure és molt difíci, però Comediants ho ha aconseguit gràcies a la vocació de teatre públic sent, en realitat, un teatre privat. Tot i això, al llarg dels anys la gent i els mitjants els ha anat tractant cada vegada a millor ja que des d’un principi van entendre la proposta teatral que el grup llançava. A nivell institucional, però, no estan recolzats de cap manera tot i ser la pura representació del teatre de carrer. Segons el seu parer, en comptes d'avançar endavant la cultura ha retrocedit, i això es pot veure amb l'increment de l'IVA (del 21%) i la poca estima dels polítics cap a les arts. Troben a faltar algú com Eugeni Nadal, alcalde de Tàrrega l'any 81, que es va endeutar any rere any per poder crear el que ha esdevingut ara La Fira de Tàrrega, un pou d'arts al carrer.
La cultura està molt poc valorada, i això ho han pogut notar al Maresme, on tot i tenir gent tan esplèndida com La Trinca, Domènech i Montaner, Ovidi Montllor i molts altres, ha estat una planta sense regar, que no ha pogut créixer. No s’ha invertit en cultura, i això es nota repassant la història de ciutats centrals com Mataró, on avui en dia, s’està iniciant aquest procés que hauria d’haver començat fa dècades. Els polítics han invertit en ciment però no en creació i Comediants creu que, quan inverteixes en això, la gent creix més lliure i educada. 

La cultura i l’educació és el que ens conduirà a un futur més noble, però malauradament no pot ser així. Comediants no ha pogut canviar-ho. Joan Font, el director, creu que una de les maneres de solucionar aquest problema és obrir-se a nous estils, facilitar el camí de directors, companyies, actors… i donar eines als més joves i a les seves propostes.


WEBGRAFIA

http://diarimaresme.com/2006/joan-font-director-de-comediants/
http://www.ivoox.com/11845948

dijous, 5 de maig del 2016

5. ENTREVISTA FINAL

Com a final del projecte de recerca he pogut entrevistar a Jaume Bernadet, directr artístic de Comediants, per aclarir dubtes i poder completar el treball realitzat.

http://www.ivoox.com/11845948