L’evolució de comediants podria comparar-se amb la d’una persona individual. Han passat per la infantesa, amb la il·lusió i les ganes del principi, per l’aprenentatge, la irresponsabilitat… També s’han fet adults, han arriscat i s’hi han jugat molt. Amb el temps han anat aprenent a obrir la ment a noves innovacions, com promocionar productes per aconseguir subvencions. Tot i que en un bon principi va ser un pas que no es veia massa clar, amb el pas del temps han sentenciat que va ser la millor opció. Coses com aquesta han fet créixer poc a poc a la companyia. Ara estan a l’etapa més madura i assumeixen els riscos d’una altra manera. Joan Font diu, en una entrevista, que la pròpia experiència de la vida els ha fet apendre. Abans eren molt impulsius i ara s’han tornat reflexius. Comediants, però, no ha canviat la manera de veure el món, de defensar la recuperació d’espais públics, d’afirmar que el teatre ha de ser una experiència de sensacions. El director creu que en aquests moments convé un canvi de personal, portar gent nova a la companyia, persones joves. Encara que sembli fàcil, explica, que no ho és, ja que aquesta aventura requereix molt de compromís personal. Portar l’estructura d’un grup tan gran com Comediants és molt difícil. Es necessita creació constant i cercar la viabilitat del grup, capacitat de generar noves propostes, no perdre la bogeria i mantenir sempre la il·lusió per la feina que estas realitzant.
WEBGRAFIA:
http://diarimaresme.com/2006/joan-font-director-de-comediants/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada