![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEied6fyUm3j4YWL3_fkG2fzaloaoKEr6nS1uuVF_bxWgP8MfOPDoThe3apD44glbQ4nJvLien-chsqoIRtDT7jSac98u5SOKkcpTliZRkoU2ZzhqxQrft3p_pzYfV0HUh443y9tsSK0FBCl/s400/canet_vista.jpg)
El teatre independent comença sent una idea de col·lectiu on es volen abolir els rols habituals sense deixar de banda els lideratges. L’organització dels membres passa a ser en un mateix espai de treball i es converteixen en decissius dins la formació d’un model de grup. El concepte "col•lectiu" passa a ser un lema, on tothom fa de tot: s'actua, es monta, es dissenya, s'improvitza... En aquest tipus de teatre els creadors i grups teatrals acostumen a aïllar-se per a condensar millor les idees. Als inicis dels 80, amb la fi de la dictadura, apareixen nous aspectes tècnics fent més espectaculars les seves propostes. Això comporta un ampliament de plantilla, d’estructures i una reforma dels centres d’assaig. També comporta una renovació del muntatge, canviant les creacions per fer-les més espectaculars. Per a dur a terme tot això, van necessitar un local d’assaig molt més ampli que els va possibilitar la feina i els va permetre tenir més comoditat. Els espectacles de Comediants no volien ser un producte de fabricació industrial, l’entenien com una forma particular de vida i creació en equip, en la que artistes i tècnics col·laboraven per crear un muntatge teatral. L’any 1983 Comediants va fer seva la “Vil·la Soledat”, una mansió esplèndida amb jardí a Canet de Mar.
Aquest establiment pertanyia a una senyora gran que va preferir cedir-lo al grup teatral abans de donar-lo a propostes milionàries que tant sols volien construïr pisos. Era conscient que aquella gent el cuidaria molt millor. El grup va decidir-se pel local a cegues, tot i tenir l'opció de quedar-se amb l'Odeon de Canet i haver obtingut locals arreu de catalunya. Volien un espai per viure i establir el seu teatre. Feia molts anys que es passejaven per canet i s'hi sentien a gust. Abans d'arribar a la gran casa, Comediants assajava al Teatre Villaroel de Barcelona, on hi va estar molts anys. Aquell local que, en un principi, havia estat la seva seu i el seu magatzem, va passar a ser un teatre públic de cartellera fixa i van haver d'abandonar-lo. Des de la seva arribada al poble han invertit tots els seus guanys en aquest establiment, ja que, per a ells, és un lloc on viure, treballar i on estar bé. Durant el 1987 apareix la idea de convertir aquest mas en “La Vinya”, un centre multidisciplinari. Comediants instal·la al jardí una immensa cúpula per assajar, convertint-la en plató de televisió (per als programes que la companyia porta a pantalla),o fins i tot per organitzar-hi concerts. L’any 1990, però, un incendi mai resolt (molts culpen a un ratolí de l’acte), va obligar a reconstruir l’espai de creació de Comediants. Aquest va ser reinaugurat al 93 com un modern centre de creació i dinamització de l’espectacle. La “nova vinya” era una petita radiografia de les intencions i característiques del grup en aquell moment: una cúpula amb el centre buit per crear "performances" i generar, així, espectacles de cos i improvització.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMPtFwdNRQfhOHZk8GJVJaeje3cNHNsxDoSM2AwwzmGBjoBgxCdE9-3pRIdmd-V5TlCKVXSOpD91Oc8CK95x2PifRsP-jR2GAFXYMmWTU5gvgav6JcU5XGV7FL6qb1ai9Fd8XnsHaw_KbA/s320/5729096753_7d1171f96a_b.jpg)
Podríem dir que, al llarg dels anys han creat un espai de treball amb condicions òptimes, que corresponen als drets i exigències del teatre. Han convertit Canet en una “ciutat del teatre”, plena de cultura i vida.
WEBGRAFIA:
Informació extreta de la Sala Beckett
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada