Als anys 70 arriba un nou moviment teatral de creacions col·lectives d’arts escèniques que desafia la censura teatral del moment i s’implica totalment en la lluita antifranquista característica de l’època política d’aleshores. Quan arriba la democràcia, però, moltes d’aquestes companyies desapareixen o entren dins els circuits de teatre d’aficionat. Tot i això, unes poques segueixen endavant, convertint-se en grans empreses d’espectacles que influeixen en les característiques estètiques dels grups de teatre nascuts als volts de 1975. Aquest tipus de teatre manté una estreta relació amb el públic, partint de l’interacció física i psíquica durant els espectacles de carrer i criticant els antics formats on l’intèrpret actuava com si el públic no hi fos present. En aquest període van destacar molts grups de teatre independent com Comediants, Els Joglars, Dagoll Dagom o La Claca.
L’arribada de la democràcia, però, no va aixecar la censura que hi havia instaurada al teatre des de la dictadura. Un fet molt característic d’aquesta època va ser la crítica que van fer Els Joglars a aquest fet amb l’obra La Torna, on van criticar les execucions el 1974 de l’anarquista Salvador Puig Antich i del polonès Heinz Chez. Per aquest espectacle, Albert Boadella, director dels Joglars i altres membres de la companyia van acabar a la presó. Aquest fet va donar pas a una campanya sobre la llibertat d’expressió que va finalitzar amb la censura teatral.WEBGRAFIA:
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Teatre_independent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada