Comediants arriba al panorama teatral en plena dictadura. Aquest període es caracteritza per la manca de les llibertats més elementals. Partim d’un teatre vetat, classista i en mans de l’estat. Hi havia hagut, anys abans, companyies com La Pipironda, O Així, La Sopa Negra o El Partiquí que havien començat a instaurar un teatre diferent, en bars o sales aïllades (ja que en aquell moment estava prohibit aquell tipus de teatre), amb la participació de Francisco Candel, Víctor Mora i Xavi Fàbregas entre d'altres. Tot i així, moltes d'aquestes companyies van ser esborrades per la dictadura a consciència, deixant buits en la memòria del teatre català. Comediants, juntament amb altres grups, va saber tirar endavant i, gràcies a la mínima millora de la època, va poder créixer per convertir-se en una agrupació mundialment coneguda.
Aquestes noves incorporacions volen explicar la seva història que sortia de la intuïció i de la mala hòstia, i que, finalment, va resultar ser una declaració de principis, amb els quals van portar la festa al carrer per omplir-los de llum, música i colors. Grups com aquest, decideixen fer un salt mortal, jugar-se-la i cridar als quatre vents que la societat necessita un canvi. Aquest arriba de la seva mà, quan decideixen crear un llenguatge propi, combinar muntatges espectaculars amb el compromís del teatre popular i l’aposta per la imaginació, la creativitat, l’esperit i la llum del mediterrani. Contribueixen a renovar i impulsar les experiències festives del país, fent destacar les propostes més creatives, la transversalitat i la interrelació amb el públic. Des del 1971 han portat al teatre català un esperit festiu, viu i d’existència humana. Les seves creacions s’inspiren en símbols, mites, rituals i cerimònies paganes, populars, religioses o iniciàtiques que volen celebrar el pas cíclic dels humans sobre la terra. Els seus espectacles tenen com a principal objectiu reactivar les arrels festives i connectores de la natura i la societat. Tot això ha fet que s’anés construïnt un mètode de creació on no hi ha límits possibles. Comediants sempre ha mantingut un gran lligam amb la natura i els seus elements utilitzant sols gegants, llunes o arbres en els seus espectacles. Convertint els personatges en animals i feres que s'an anat construïnt amb modelació i tacte. També toquen el folklore, recuperant els elements de la cultura popular per portar-lo al carrer, la seva segona casa, on passaven les històries i on s’havia de portar la festa encara que això no agradés als càrrecs polítics. En aquests espectacles agafaven l’essència de tot, hi afegien música en directe, trencaven l’espai escènic, sortien al carrer i transgredien l’ordre establert. En més d’una ocasió la policia els havia intentat fer fora utilitzant aigua a pressió.
Un signe d’identitat del grup són les màscares, amb les quals poden perfilar millor el personatge. Comediants creu que les màscares no només estan dins el teatre, cadascú porta la seva pròpia màscara, i amb el pas dels anys ha de saber com modelar-la per fer-la seva. Això és el que feia aquesta companyia amb els personatges dels seus espectacles: modelar-los, canviar-los, adaptar-los a la societat i convertir-los en una gran crítica i mofa a les vivències. Amb Sol Solet (1978) van voler fer un crit a la llibertat, un cant a la llum del món i a la natura. A la dècada dels 80, Javier Solana, el ministre de cultura d’aleshores, va proposar a Comediants un repte: “El món té una imatge terrorífica d’Espanya per culpa de la dictadura. I jo la vull canviar. Vosaltres m’hi ajudaríeu?” Va ser aquesta conversa el que va impulsar a la companyia a fer un pas endavant i portar els seus espectacles de gran format als cinc continents, passant per més de 40 països.
Les seves innovacions no acabaven aquí. Van portar les seves obres més conscienciadores a les escoles, posicionant-se pioners en parlar de temes tabú com la SIDA. Anaven als centres escolars i a congressos a explicar com es posava un condó i a repartir-ne al final de les xerrades, una cosa que, en aquella època, era un disbarat.
WEBGRAFIA:
http://palaurobert.gencat.cat/ca/exposicions/exposicionsactuals/comediants/
http://www.ara.cat/cultura/COMEDIANTS-Ocupar-carrer-illuminar-mon_0_1569443045.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada